diumenge, 30 d’agost del 2009

Estiu 2009 i Marató de València 2002

Despres d'un gran estiu es hora de marcarse nous objectius per a la nova temporada.



Ja forma part del passat pero hi ha moments que no s'oblidaran mai, com l'orienti-birring dels 5 dies de Palencia, la travesa dels Carros de Foc en 2 dies i un mati



i l'esperadissima excursio al Monte Perdido en 11 hores.



Rescate tambe la crónica de la meva 1a marato d'asfalt (he corregut 2), fa ja 7 anys:

Hola a tots!!! i gracies als que m'han recolzat i animat.

Aquesta fantàstica cursa va començar el matí del dissabte: vaig a agafar el bus a València i sols baixar vaig arreplegar el meu dorsal i la meua bossa, enmig d'un increïble ambient maratonià i, com no, em vaig trobar amb l'ànima de la festa i de les maratons: Ferran Santoyo.

Després vam assistir a una interessant taula rodona amb Abel Anton, Paquito Ribera, el metge i el presi de Correcaminos, amb la sala totalment plena.

Després venia el dinar de la pasta: vaig anar amb Carmen i Mamen, després d'alguns problemetes orientadors vam aconseguir arribar i encara que sols els corredors estaven convidats vam colar també a Carmen. Paella i molta fideuà...

Ara tocava descansar i preparar-ho tot per a la cursa, però abans vam passar a arreplegar el dorsal de Mamen i a visitar la fira del corredor. Ja en casa Mamen, Carmen, Jose i Chito, el seu gos, vam preparar el xip, els dorsals, l'equipatge...

Ja sols quedava un sopar lleugeret i a les 12 a dormir... Jo vaig controlar prou be els nervis i vaig dormir quasi d'un tiró, fins les 6:30. Ens vam vestir i vam esmorzar també lleugeret, res de llet, ni sucs, ni glucosa, ni barretes... uns plàtans i galetes.

Carmen i Jose ens van portar fins l'eixida... allí començà tot el ritual: tirita nasal, llevar-se la roba d'abric, posar-se les sabatilles, massatge amb un gel "precursa" ... i, sobretot, anar a l'aseo a soltar lastre!!!

Entre unes coses i altres, ja sols faltaven 3 minuts per a la Marató, vaig saludar fugaçment als meus pares que acabava de trobar i... horror!!!, una valla m'impedia col•locar-me als primers llocs, ràpidament, vaig entrar per darrere i hem vaig obrir camí fins la 3a fila. Lliris va anunciar allò de la meua porra i preparats, llestos, ja!!!

Sols eixir vaig localitzar a Maria Abel, 1a dona, i al km. 1 ja érem un grupet de 8 xics amb ella, per davant els 5 africans, un grup de 5 corredors i 5 o 6 solts. El ritme era molt regular al meu grup i jo hem trobava prou be, encara que ja intuïa que era un poc massa fort: 17'15'' els primer 5 km.

Poc a poc vam anar agafant a gent i cap al km. 10 ens vam unir al grup de 5,el ritme era calcat en tots els km: 17'20'' i els km. encara no començaven a afectar-me.
Fins el km. 15 tot va continuar igual, fins i tot més ràpid: 17'10'', ja havíem passat el casc antic i fins ací hi havia prou públic, ni tant sols podies trobar els coneguts entre tants.

Açò va canviar al km. 20, ens arrimàvem al Port i cada vegada hi havia menys gent, ací estaven els meus pares animant: Emili preparat, que ve el pitjor!!! Ja ho sabia, notava que ja hem tocava acabar: no res, un altra mitja marató, però quedava tot un mon... El ritme encara el manteníem igual 17'15'', la mitja la vam passar en 1h.12'45'', una bogeria.



Poc a poc hem notava els músculs mes engarrotats i al km. 23 vaig haver de deixar el grup i quedar-me sol, però encara anava mitjanament bé al km. 25: 17'45'', sabia que podia passar de tot entre les 2h30' i les 3h. A més ja no hi havia quasi ningú animant, carrers solitaris i llarguíssims...

Ja arribava el temut km. 30 i encara aguantava el tipo: 18'45'', però veia el futur molt negre, no hem passava ningú, pareixia que a tots els ocorria el mateix, excepte als de davant que desapareixien...

Aquesta barrera no hem va afectar massa: 19'10'' al km. 35, però corríem quasi per carrers deserts, açò no s'acabava mai!!! Les cames ja no hem responien... Sobretot al km. 36 on hem vaig trobar el famós mur: 4'20'' a eixe km., a més, una petita pujada, però no se jo ni com, encara hem vaig recuperar un poc, segurament pel vital recolzament de Carmen i Jose, als que els vaig dir que no podia més. La baixadeta i faltar sols 5 km. també va ajudar: vaig aconseguir "salvar els mobles", no sense patiment, i arribar al km. 40 en 20'50''... ara ja sabia que arribava.

A més l’il•lusió, que no les cames, hem van fer augmentar molt el ritme: 3'54'' al km. 41, entrava ja al cau del riu, ja estava!!!, una corba i la recta triomfal que portava fins a la pista, molt llarga per cert, però vaig entrar a la pista donant-ho tot: 3'44'' al km. 42 i encara vaig anar més ràpid, els crits del públic eren molt emocionants i volava, no corria, ja està!!! la meta, la felicitat era total, mes que pel temps 2h33'46'', per haver arribat sense enfonsar-me massa.

Vaig intentar rodar un poc, no vaig poder, hem mereixia descansar:primer un massatge i després una bona dutxa, no podia ni arreplegar el gel del piso!!! Després hem vaig menjar tot el que tenia per davant: barretes, fruita, aigua, aquarius... Allí estaven els meus pares, molt emocionats, sobretot Siba.

Un poc després vaig veure el crono de meta: 3h 40' i vaig en Ferran!!!,efectivament, vaig veure com entrava en l'estadi i arribava a meta per baix de les 3h 41' sense esprintar, però sense enfonsar-se, a més van aconseguir doblar: 1h 50' a la 1a i a la 2a mitja, complia una marató més, ja van unes 60, un crack.

Realment va valdre la pena, avui un dia després, ja he decidit tornar l'any que ve a per les 2h30', però encara queda molt...

Emili Atope (fins el km. 23)

dimarts, 28 de juliol del 2009

Alcoi-Bolulla-Fonts Algar 53 km.

Fa 3 setmanes vaig convocar a Imanol, Carlos i Santi oficialment per fer la classica Alcoi-Callosa per la Serrella i la Xorta; finalment Santi estaba de viatge, Imanol de farra extrema i Carlos saltin despres de la Porta del Cel i sobre la marxa vaig modificar lleugerament la ruta amb sorpresa final...

Despres d'una brutal matinada a les 5'50 eixia a ritme lent pero segur fins a Benassau, per carretera des del port de Benilloba, potser estaba un poc engarrotat per acabar la Porta del Cel 2 dies abans i ja no me'n recordava de correr; ames l'ambient ja era asfixiant des de l'eixida, 26ºC en Alcoi i res de vent, pero a la Serrella va millorar un poc.

De Benassau començava la pujada dura a la Serrella, em vaig trobar bastant mal i lent, començant a tirar ma de la glucosa massa prompte, encara no havia ni eixit el sol..., arribava amb 20 minuts perduts i per si fos poc la guarda de la caseta d'incendis del cim estava fumant un tabac irrespirable.

Per sort cami del Pla de la Casa em vaig recuperar notablement, les sendes i l'aire de la muntanya mentre es feia de dia em van engorilar al limit, pero sembla que serien els meus ultims moments a la cresta de l'ona de tota la travesia.

Baixant el Pla de la Casa havia de trobar una fonteta molt amagada que m'havia de salvar la pell, ja em quedaven molt poques reserves i era imprescindible trobarla, pero vaig patir un autentic infern, amunt avall, res... despres de perdre mes de 3/4 d'hora fent batudes em vaig clavar dins d'un mar d'esbarzers on per fi vaig alçar una gran rajola mig tapada i omplir la cantimplora, molt arrapat i conscient de que ho pagaria car, pasaria molta mes calor de l'esperat per aquesta cagadilla...
A la pujada a la Malla del Llop ja no feia gens de frescor, pero va ser acceptable. Despres baixant per la Canal vaig eixir massa prompte i vaig haver de fer camp a traves perdent un altre quart d'hora, ara ja a uns 33ºC...

A la 4a i penultima pujada, al Castell ja anava cadaverillo total.
Per si fos poc a la Xorta vaig tocar de prop l'infern al perdrem de nou, sense gens d'aire i havent de toranar a pujar, 10 minuts mes regalats al sol, ja destrossat i amb la pajara prop arribava victorios a la Font del Teix, on bevia un litre d'aigua i menjava, pensant-me que ja era tot facil i baixada...
Pero les coses es van complicar i la senda estava molt mal, em vaig punxar moltisim i vaig arriscar dirigint-me directament a Bolulla per un cami inexplorat i clar vaig cascar 10 minuts mes, ames d'acabar per un barranc on era molt dificl avançar, pero per fi despres de 8 hores amb 1 perduda arribava a Bolulla desfet, una dona em va veure en la font i em va dir si necessitava ajuda... Em vaig comprar un bocata al bareto de dalt, que no recomane, el pa estava dur i mira que tenia fam, ja que me'l vaig prendre a les Fonts de l'Algar a les 3'30 de la vesprada.

L'investigacio del cami de Bolulla per entrar gratis per la part de dalt de les Fonts de l'Algar va ser un exit, amb facilitat vaig fer una entrada triunfal i historica pel costat de les bombes que pujen l'aigua des del panta que es troba baix per alimentar el riu. Per passar un canal amb 1'70m. d'alçada d'aigua vaig haver de donar-ho tot per no deixar que es banyara la motxila amb la roba, menjar...

Ja m'havia guanyat un refrescant bany i un bon dinar, recomane la ruta, encara que eixint mes prompte o un dia de menys calor, muscularment vaig acabar be, pero la proximitat de la pajara, falta d'aire, calor, perdues i camins punxosos em van fer baixar el ritme en alguns llocs.

diumenge, 19 de juliol del 2009

Doblet a Onil, test 11km.+150 desnivell

A les 9'30 arrivaba a la pista d'Onil dispost a trencar la barrera dels suposats 12 km. del Bomba Test de 38'41'', trovantme amb la sorpresa que estava tancada, pero alli estaven els Bomba i Camil no va tardar en arribar, pero els 3 amb bici, uns per cansament del EYOC, altres per no estar tant atope...

Vaig eixir donant-ho tot, ja al 1r km. 3'16'' i aixo que tenia 20m. de pujada..., mentre tot era gravat pels Bomba, el 2n era un poc mes dur i el 3r encara mes, el vaig passar just per baix de 4 minuts aquest ultim; aci s'acabava la carretera, em deien que anava be, pero encara faltava molt...
Arrivaba a l'entrada del barranc de l'Arca en 14'38'', 10'' per baix del record, ara venia el km. mes dur, pujada per cami de terra, vaig pujar fort, pero sense donar el 100%, sols el 95%, sabia que la baixada seria decisiva, per aixo vaig perdre la ventaja i arribava dalt virtualment empatat al km. 5'5: 20'38''. Ara venia la baixada, la gent s'apartava rapid, ja que mentre 1 gravaba i feia fotos, un altra "obria cursa" i l'altre "la tancava", encara que en la pujada mes dura van haver d'exprimirse, perque les bicis patinaven un poc...

No vaig cedir ni un metre de debilitat baixant, al km. 7: 25'38'', ara la senda facil i despres els ultims 3 de carretera, pintava be, sembla que havia recuperat 7'' baixant, em veia amb moltes opcions, pero la confiança no podia ser bona i encara vaig apretar mes, 32'15'' faltant 2km. per Santa Ana, podia fer-ho i van començar a animar-me encara mes, km. de baixada mitic a 3 i engorilat: 35'15'', sols em quedava l'ultim i tenia un poc de marge, pero podia apareixer la pajara en qualsevol moment i deixarme fora...

Pasava per l'intitut com una locomotora i enfilava la ultima llarga recta amb tot: 38'28'', un record que s'uneix al de 8'53'' de la Volta a Peu a Onil (2'96km.) i que de ben segur atacaran els Bomba en poc temps i conseguiran arrimar-se molt, pero no sabem si per dalt o per baix... ja ho vorem, pero capacitat els sobra.

Hi ha rumors fiables que en pocs dies al seu blog tindrem un video històric de l'event!

dijous, 16 de juliol del 2009

Bomba vs Atope

Ha arribat el moment de plantejarse grans reptes, despres de l'engorilament brutal per aprovar la Enginyeria de Topo en juny, em vaig decidir a plantejar el repte final: test de 12 km en Onil, enfrontament directe Bomba vs Atope. El reptador:

Els aspirants, Andreu amb ganes de demostrar el que val i la seva brutal forma fisica i Antonyico intocable a l'sprint recent flamant campio d'Europa...:


Tambe presente el terreny "de joc":

El ritme de la cursa des del 1r metre:

I com no el clar objectiu:

S'accepten apostes...

dimarts, 7 de juliol del 2009

Engorilament primaveral

He estat molt temps sense escriure, pero esta setmana sera intensa...
Ha habut grans esdeveniments al llarg d'estos 3 mesos, amb dos etapes prou definides, primer i basicament l'engorilament primaveral:

1rs al campionat d'Espanya de relleus, amb una primera posta arribant amb triple besada i grulla i remat final de Roger incontestable...

Després va seguir el mític Alcoi-Benidorm per la serra en 8h59' pujant totes les grans muntanyes de la zona i anant a bloc tot el recorregut.

Amb sols un dia de descant i en l'autentica cresta de la ola la major festa de l'orientacio UPV mai realitzada i que sera recordada per molts anys...

A continuación i com a preparació per a Segovia les paelles de topo, on l'engorilament va arribar al seu estat maxim, marcant un punt de tangencia, encara que em mantindria a la cresta de la ona un poc mes...

Per fi arribava la copa d'Espanya de curses per muntanya a Segovia, una cursa curta i preciosa, amb un tram de camp a traves, que baixant em va fer volar fins que vaig caure, aixi i tot vaig acaonseguir el meu millor resultat fins ara: 5è, a sols 25'' del 3r, qui sap que podria haver passat...

Sense passar ni una setmana arriva el sopar de gala de topo, s'ho vam passar molt be, pero res comparabla a la festa d'Alcoi, clar ;-)

Al dia seguent expedicio a la prova de A Coruña, on vaig traure un 2n lloc total i 3r a l'sprint baix la Torre d'Hercules, ara patrimoni de l'humanitat.

7 dies mes i 1r a la cursa del Montcabrer, sense grans problemes pero amb un Jorge Albero 2n molt regular i a sols 1'30'' per darrere.

Per si fos poc, despres d'un any de somni el Barça conseguia el triplet, un altra celebracio...

I a mes l'ultim dia de classe, que va acabar amb festeta "anglesa" al bar del trinquet. Es tancava un cicle de gloria i esplendor, que rebentaria rapidament:
1r vindria la Sagra 2 dies despres on despres d'anar 1r i escapantme als ultims 20' de pujada una brutal pajara per alçada, distancia (8 km. mes llarga), desnivell (700m. mes) i cansanci em van portar al 9è lloc i van volar els 500€.

Despres entre examen i examen estudiar a saco i el de Cartografia matematica em va deixar baldat, a mes de les seues hores d'estudi i a la Volta al Terme vaig eixir ja mort i al Marianet (km. 21 de 34) vaig acabar la cursa, sense arribar ni a patir calor.

Despres d'una setmana mes tranquila i un examen mes facil, finalment em trobe molt millor i vaig a l'espai Kilian 34km. als Pirineus, faig carreron, en una cursa amb baixada facil, i li trac 8' al 1r del 2008, pero tambe estava Just Sociats (4t a la cursa de la copa del mon disputant amb el 3r) i Mjibar (1h 4' a mitja marato), per tant de 1000€ sols trac 250€ i per si fos poc el WRC (Xsara) se'm para tornant i torna en grua de Lleida a Alcoi 4 dies despres (un pisto trencat, perque si segons el mecanic, diu que ha pasat per "vell" i aixo que no arriba a 7 anys).
Una setmaneta i faig la cursa del Gimnas Ventura, m'agrada molt el recorregut, pero estic baldat i en una mala cursa faig 2n...
El dia seguent acabe els examens i done per tancada esta mala fase.

Sembla que ara toca l'engorilament estival, les notes van fent-me pujar a la cresta novament, matricula d'honor a angles i tot aprovat, sols em falta una nota per ser Enginyer (sense projecte encara) i prompte contare les increibles histories de la Prota del Cel i ultra-trail a 35ºC Alcoi-Bolulla-Fonts de l'Algar...

dijous, 2 d’abril del 2009

dilluns, 16 de març del 2009

CxM Campionat de Crevillent

Habia arribat l'esperat Campionat, el temps era inmillorable, ja amb tirants des de les 8 sense problemes i a mes sense cua per arribar a les 8 en punt i estar espabilats.

Vam tindre temps suficient perescalfar be i saludar tranquilament, els que mes es feien notar a l'eixida eren els del Mur i Castell, els Xibeca clarament i com no la marea roja...


Qui arribara primer al cim de la Vella (km 5'5) s'enduia un cuixot i la gent va eixir bastant engorila al principi, i no van ser pocs els que ho van intentar, Imanol va estar valent tirant i tot, pero a meitat pujada, on ja era mes dur el vaig passar. Finalment van pasar Cardona i Granadero destacats, amb Ramon i Remi a 40'' i jo a 1'20'' seguit de prop per David i per Imanol, que es va parar en la baixada.

La 1a baixada la vaig fer rapid, pero a la 2a baixada despres de pujar una rampa de 200m pero molt dura, em vaig caure per comfiarme un poc i ser molt facil. Vaig estar 30'' a terra sense poderme moure i cridant per a que Sebas sabera que estaba tirant i em veies... es va oferir a alçar-me, pero li vaig dir que tirara que podia fer podium, poc a poc em vaig alçar, caminar un poc coixejant i al poc ja corria... Ja era el 6è, despenjat i ferit...

Encara no se com, pero em va tornar la força mentre sagnava el genoll, vaig agafar a Sebas i pujant pel vaig deixar, pero no massa i en la seguent baixada em va agafar. Al seguent cim es va repetir la historia i a la baixada que era mes llarga ja em treia mig minut, al pas per l'area recreativa, a més aci venia el pitjor... Pujada molt curta pero infernal per senda perduda, ja dalt vaig agafar a Ramon que ja es quedava i a Sebas i en la baixada per cami ample i asfalt me'l vaig deixar fent un km. mític a 3'07''...

Començava l'ultima pujada i veia com a 2 minuts estaven els tres primers, ja que Remi acaba d'agafar a Cardona, a mes Granadero començava a fluixejar un poc... Estava decidit a donar-ho tot i anar a per ell, quasi no vaig caminar i a dalt ja quasi el tenia, a mes Sebas ja coronava a 2 minuts... Molt prompte el vaig agafar ja baixant, pasar i continuar baixant atope a gran velocitat.

La part final era una rambla dificil, pero ja anava a 3'40'' el km., volia assegurar el lloc i la part final de cami ample se'n va fer llarga perque duia un ritme tant infernal que li vaig traure 2 minuts a Granadero i a sols 2'20'' de Cardona i a 1'30'' de Remi, vaig fer una entrada mitica, com ja es costum... No molt lluny va arribar Sebas 5è, la marea roja ja era campiona per equips, 1r, 3r, 4t i 5è del Running Team, demoledor...

Ramon, despres d'have dominat tota la copa, desgastat per la llarga i durisima temporada va arribar 6è. La primera xica tambe va ser del running, el gran fixatge d'ultim hora de Marquina: Esther!!! Seguida de l'incombustible cabreta Lola i de Xari

Tambe estaba entrenant per alli Roger, que ja ha fet alguna cursa i segur que s'animara a fer algun altra, on rendeix a un alt nivell. Ara tocava conversar, dutxar-se i fer-se la picaeta.

Abans dels trofeus el tio Vicent, va convocar als seleccionats per a la Copa i Campionat d'Espanya per informar-nos, despres d'haver fet una gran cursa, quedant primer de veterans, despres d'uns mesos ja comença ha estar en forma i tots ens alegrem de que torne volar el tio Vicent.

Finalment ens van donar les catifes imperials, que no pesaven poc, les medalles i els cuixots. A mes dels premis per equips on per si fos poc el Running Team B va quedar 3r, prop del 2n amb les grans actuacions del Carli, Marquina, Juanan i Luis...


Despres el WRC va volar fins la Venta Saltera a Alcoi per pegarse el dinarot amb els del zonal de la UPV, que havien quedat 2ns i la UJI.