dimecres, 17 de març del 2010

CxM Banyeres

A Banyeres es decidia la copa valenciana de curses per muntanya, sent la 3ª i ultima cursa, Ramon em portava 2'30'' d'avantatge i veia molt dificil retallarli temps, almenys al principi...
Vam començar lents, escapant-me amb Ramon, encara que Cristobal ens va agafar a la 3ª pujada (de 6). Vam anar de 3 a 4 junts tota la cursa, fins que vaig veure que calia provar sort i atacar, ja que notava que anavem masa lents:



Pero ho vaig fer al pitjor lloc, ja que els 5ºC i la plutja caiguda van fer de la Penya de la Blasca un infern tecnic, on era imposible deixar a ningu de roda... era massa tard per atacar:



Despres venia una baixada de sendes bones i molt rapides amb alguna pujadeta i vaig aconseguir arribar a l'ultima pujada escapat per 20'', sols quedava 1 km infernal on vaig apretar al maxim, pero no vaig poder mes que traure-li 50'' insuficients per guanyar la Copa, pero si per guanyar la cursa i quedar 2n a la Copa...



Ramon arribava desfet i amb l'ajuda de Cristobal (3r a la Copa) arribava a meta, poc despres vaig saber que eixe mati estava malalt i per aixo no va estar al 100%. El felicite per la seva victoria:

L'infern ens Ronda

Esta es la 1a de les 4 minicroniques seguides, sobretot fotografiques. La 2a cursa de lliga d'orientacio a Ronda va ser un autentic infern, ja que simplement, es va triar un terreny no apte per a l'orientació:



Per molt que s'encabotaren els del COMA, no era un terreny tecnic, sino un lloc on escalar i fer batudes, aixo si, bon lloc per a curses de muntanya i Ultra-Trail, pero sense eixir de les sendes!!!, si no que li ho digues al Pupas y a Carlitros...:





L'unic terreny ben triat va ser el de Sprint, pero desgraciadament a meitat de la vesprada va començar a ploure lastrant als ultims en eixir. Resenyar que el COMA ens ha fet passar grans moments a Ardales, triant aquest terreny, simplement, van errar i segur que no ho tornaran a fer (almenys aquesta vegada van marcar els pasos de les valles, el que va evitar que encara mes gent es lesionara... van aprenent!!!)

dimecres, 17 de febrer del 2010

Santa Pola-O

5 mesos despres torne al Blog, ara amb GPS anire clavant les rutes fetes a les curses d'orientacio. Per als no iniciats el verd significa ritme rapid (sobre 3'30 a 4'30 el kilometre), mentre que roig ritme mes lent (de 6, 7 o 8 el kilometre fins a estar parat).
El dissabte va ser la cursa mitja:



Vaig tindre molts errors a causa d'un mal començ (la 2 i la 3) per falta de concentracio, despres encara va anar pitjor amb la 7 i, especialment la 15. Cursa desastrosa, que el diumenge ja no seria tan greu:



La 2, la 11 i, especialment la 28, van ser les uniques a empanyar una actuacio acceptable, pero millorable. L'escandol va saltinar amb la fita 20, a mes de 30 metres del punt correcte, encara que aixo si, es veia desde 100 metres de distancia atacant per baix (es veu al canvi de color de la meua ruta de verd normal a verd molt intens quan ja la vaig veure...)
Un cap de setmana de contrastos i emocions fortes... Ara sols queda esperar i entrenar fins a Malaga, sabent que per sort si que podre correr a Guardamar el proper 14 de març.

diumenge, 30 d’agost del 2009

Estiu 2009 i Marató de València 2002

Despres d'un gran estiu es hora de marcarse nous objectius per a la nova temporada.



Ja forma part del passat pero hi ha moments que no s'oblidaran mai, com l'orienti-birring dels 5 dies de Palencia, la travesa dels Carros de Foc en 2 dies i un mati



i l'esperadissima excursio al Monte Perdido en 11 hores.



Rescate tambe la crónica de la meva 1a marato d'asfalt (he corregut 2), fa ja 7 anys:

Hola a tots!!! i gracies als que m'han recolzat i animat.

Aquesta fantàstica cursa va començar el matí del dissabte: vaig a agafar el bus a València i sols baixar vaig arreplegar el meu dorsal i la meua bossa, enmig d'un increïble ambient maratonià i, com no, em vaig trobar amb l'ànima de la festa i de les maratons: Ferran Santoyo.

Després vam assistir a una interessant taula rodona amb Abel Anton, Paquito Ribera, el metge i el presi de Correcaminos, amb la sala totalment plena.

Després venia el dinar de la pasta: vaig anar amb Carmen i Mamen, després d'alguns problemetes orientadors vam aconseguir arribar i encara que sols els corredors estaven convidats vam colar també a Carmen. Paella i molta fideuà...

Ara tocava descansar i preparar-ho tot per a la cursa, però abans vam passar a arreplegar el dorsal de Mamen i a visitar la fira del corredor. Ja en casa Mamen, Carmen, Jose i Chito, el seu gos, vam preparar el xip, els dorsals, l'equipatge...

Ja sols quedava un sopar lleugeret i a les 12 a dormir... Jo vaig controlar prou be els nervis i vaig dormir quasi d'un tiró, fins les 6:30. Ens vam vestir i vam esmorzar també lleugeret, res de llet, ni sucs, ni glucosa, ni barretes... uns plàtans i galetes.

Carmen i Jose ens van portar fins l'eixida... allí començà tot el ritual: tirita nasal, llevar-se la roba d'abric, posar-se les sabatilles, massatge amb un gel "precursa" ... i, sobretot, anar a l'aseo a soltar lastre!!!

Entre unes coses i altres, ja sols faltaven 3 minuts per a la Marató, vaig saludar fugaçment als meus pares que acabava de trobar i... horror!!!, una valla m'impedia col•locar-me als primers llocs, ràpidament, vaig entrar per darrere i hem vaig obrir camí fins la 3a fila. Lliris va anunciar allò de la meua porra i preparats, llestos, ja!!!

Sols eixir vaig localitzar a Maria Abel, 1a dona, i al km. 1 ja érem un grupet de 8 xics amb ella, per davant els 5 africans, un grup de 5 corredors i 5 o 6 solts. El ritme era molt regular al meu grup i jo hem trobava prou be, encara que ja intuïa que era un poc massa fort: 17'15'' els primer 5 km.

Poc a poc vam anar agafant a gent i cap al km. 10 ens vam unir al grup de 5,el ritme era calcat en tots els km: 17'20'' i els km. encara no començaven a afectar-me.
Fins el km. 15 tot va continuar igual, fins i tot més ràpid: 17'10'', ja havíem passat el casc antic i fins ací hi havia prou públic, ni tant sols podies trobar els coneguts entre tants.

Açò va canviar al km. 20, ens arrimàvem al Port i cada vegada hi havia menys gent, ací estaven els meus pares animant: Emili preparat, que ve el pitjor!!! Ja ho sabia, notava que ja hem tocava acabar: no res, un altra mitja marató, però quedava tot un mon... El ritme encara el manteníem igual 17'15'', la mitja la vam passar en 1h.12'45'', una bogeria.



Poc a poc hem notava els músculs mes engarrotats i al km. 23 vaig haver de deixar el grup i quedar-me sol, però encara anava mitjanament bé al km. 25: 17'45'', sabia que podia passar de tot entre les 2h30' i les 3h. A més ja no hi havia quasi ningú animant, carrers solitaris i llarguíssims...

Ja arribava el temut km. 30 i encara aguantava el tipo: 18'45'', però veia el futur molt negre, no hem passava ningú, pareixia que a tots els ocorria el mateix, excepte als de davant que desapareixien...

Aquesta barrera no hem va afectar massa: 19'10'' al km. 35, però corríem quasi per carrers deserts, açò no s'acabava mai!!! Les cames ja no hem responien... Sobretot al km. 36 on hem vaig trobar el famós mur: 4'20'' a eixe km., a més, una petita pujada, però no se jo ni com, encara hem vaig recuperar un poc, segurament pel vital recolzament de Carmen i Jose, als que els vaig dir que no podia més. La baixadeta i faltar sols 5 km. també va ajudar: vaig aconseguir "salvar els mobles", no sense patiment, i arribar al km. 40 en 20'50''... ara ja sabia que arribava.

A més l’il•lusió, que no les cames, hem van fer augmentar molt el ritme: 3'54'' al km. 41, entrava ja al cau del riu, ja estava!!!, una corba i la recta triomfal que portava fins a la pista, molt llarga per cert, però vaig entrar a la pista donant-ho tot: 3'44'' al km. 42 i encara vaig anar més ràpid, els crits del públic eren molt emocionants i volava, no corria, ja està!!! la meta, la felicitat era total, mes que pel temps 2h33'46'', per haver arribat sense enfonsar-me massa.

Vaig intentar rodar un poc, no vaig poder, hem mereixia descansar:primer un massatge i després una bona dutxa, no podia ni arreplegar el gel del piso!!! Després hem vaig menjar tot el que tenia per davant: barretes, fruita, aigua, aquarius... Allí estaven els meus pares, molt emocionats, sobretot Siba.

Un poc després vaig veure el crono de meta: 3h 40' i vaig en Ferran!!!,efectivament, vaig veure com entrava en l'estadi i arribava a meta per baix de les 3h 41' sense esprintar, però sense enfonsar-se, a més van aconseguir doblar: 1h 50' a la 1a i a la 2a mitja, complia una marató més, ja van unes 60, un crack.

Realment va valdre la pena, avui un dia després, ja he decidit tornar l'any que ve a per les 2h30', però encara queda molt...

Emili Atope (fins el km. 23)