Alcoi-Agres-Ontinyent 29 km. +1100m. -1300m. el repte impossible

La missio era facil, tenia 2 hores 15 minuts per anar a Ontinyent, havia de fer el millor temps per 10 minuts per arribar, passant pel Montcabrer i per Agres, on havia de fer tambe marca parcial i continuar atope fins l'estació d'Ontinyent sense tindre clar el final de la ruta...
D'eixida em vaig trobar molt be, pero vaig tractar de no eixir massa rápid, el Montcabrer me'l vaig berenar fent una pujada historica motivat per l'esperit olimpic, despres d'haver vist el record del mon dels 100m Usain Bolt i com Marta Dominguez es caia faltant 200m per meta, podent fer plata, pero s'ho prenia amb bon humor i sense perdre la fe.

Baixada fins a Agres a ritme demoledor i nou record historic del refugi a Agres, anava encés, vaig para a beure a la plaça (1h11'22'' de plaça a plaça) i vaig continuar fins l'estació d'Agres, ultima oportunitat per cagar-se del repte i esperar 55 minuts al tren, pero no vaig parar, volia mes aventura i començava a fer-se de nit...
Vaig fer l'ultima pujada forta i depres 8 quilometrillos de cami ample y bo, on cada vegada es veia menys, ja eren 9 i mitja i Ontinyent es veia encara lluny (el tren passava a les 9h55'), vaig accelerar una mica fins arribar a la baixada final de senda, on vaig anar molt poc a poc perque la pendent era forta i no es veia 3 en un burro. Quan vaig arribar a la carretera tenia 6 minuts de marge, els cotxes de cara em cegaven i donava gracies a haver fet record a Agres, ja que aixo em donava les poques esperances que em quedaven per arribar... pero ja no coneixia el final de la ruta...
De repen em va pareixer veure el pont de la via i em vaig ficar per un cami i recorrer al tipic recurs quan no se la ruta: anar per damunt de la via del tren, que segur que era el mes curt i rapid i sols disposava de 3 minuts...

Ja a la via no era el Xitxarra, em vaig convertir en l'AVE i vaig volar fins l'estació en 4 minuts, on vaig arribar contentissim i 2 minuts mes tard ja estava damunt del tren, sense acabar de creuremeu.

Alcoi-Cocentaina-Agres 26 km. +1500m. -1400m. amb Vicent

Avui ha sigut un dia mes tranquil, he anat amb Vicent i hem tornat en cotxe. Hem anat a ritme baix al principi passant per Serelles i pujant al Castell de Cocentaina des de baix.

Despres venia la pujada al Montcabrer des de Sant Cristofol i passant per Huit Piletes on he marcat un parcial demoledor de 42'08'' ;-)))


Per acabar hem fet la baixada a Agres disfrutant ;-))

Alcoi-Banyeres 24 km. +500m. -400m. agafare el bus?

De nou he tornat a eixir al limit de temps, aquesta vegada a les 12 campanades cap a Banyeres per la serra, disposava de 2 hores, per trobar la parada i tot...

El Barranc del Cint ha anat be, encara que feia molta torrera, despres he baixat una mica el ritme, pero he arribat a la Font de Mariola prou rapid (53')

Els 7 km. de carretera els he fet com una moto, pero al agafar la pista m'he equivocat i he acabat al camp de tir i despres per una senda que s'ha acabat... horror ja no arribe!!!, m'he punxat com mai i he conseguit eixir a una caseta i agafar el camí bo, pero habia perdut un temps vital; al cami he apretat tant com he pogut, pero els 35 graus ja començaven a acusarse... Sort que he vist les cases i he entrat a Banyeres amb 4 minuts per trobar la parada... pero el poble es prou gran i he estat 6 minuts baixant amb tot fins a la carretera, esperant trobar la parada o fer parar el bus... he tingut sort, ja que estava baix del meson el Castillo (1h53'49''), on jo habia provat i sols un minut despres d'arribar jo ha arribat el mini-bus i he assaborit els fruits de la gloria ;-))))))))))))

Alcoi-Ibi 18 km. +800m. -650m. el bus matiner...

He tornat a eixir d'Alcoi, com sempre, molt just de temps, per pillar el bus a Ibi tenia 1h 35'... he anat corrent tranqui fins el Racó i des d'alli pels Canelons (amb prou aigua) corrent incomode perque la senda esta molt tancada i tecnica, pero el paissatge val la pena fins que el pica una ortiga...

Despres per la senda cap al Santuari ja anava mes fort i cómode i la pujada fins el Menejador ja anava atope, per acabar fent 45'16'' en la pujada.

Des d'alli he anat a la Teixereta i baixat per les sendes que van directes a Ibi, on he arribat a tot gas per intentar pillar el bus en 1h 33'07'' a l'Ajuntament, i sense parar fins a la parada de bus, sols 3 minuts tard, pero una dona que ja estava alli deia que no habia passat... 30 minuts despres d'esperar vaig pensar que si, que s'habria avançat; aixi que vaig anar a vore a Vicent i vaig tornar en el bus de les 10.

Puig Campana, 11 km. + 1100m. - 1100m.

6 dies despres he tornat al Puig Campana, pero esta volta en cotxe fins a la Font del Moli, que no s'asuste ningu, jeje
He pujat el mes rápid que he pogut des de la Font pel camí mes curt, estant un poc cansat i carregat per les 2 hores dures d'ahir, m'ha anat prou be, pero crec que puc baixar uns 3 minuts, he pujat amb les sabatilles "d'asfalt" en 49'21'', he arribat xopadisim i sense camiseta, faria uns 30 graus i aixo que ja es feia de nit...














Despres de disfrutar de la brisa del cim i de les vistes he baixat disfrutant per la pedrera de darrere fins al Pouet i d'ahi a la Font del Moli altra vegada, en 1h 25'05'' tota la ruta i per a la meua sorpresa les sabatilles sense ninguna rascada ni res...














Fins un altra aventurilla... Menejador, Montcabrer,... quin sera el proxim a caure? ;-)))

Puig de Foc, 60 km. + 3200m. -3800m.

Després de moltes baixes, 5 ultra-runners vam començar l'aventurilla d'Alcoi a la platja: Manolo, Patri, Raul, Siba i jo...

El dia abans Patri, Manolo i jo vam fer una excursió a la Font Roja per entrar en calor, despres el sopar de la pasta amb "bresquillitas" de postre... partideta de cartes i a dormir.

Unes horetes després ja estavem preparats per eixir a les 5 del mati i ben lluents; em sembla que per les rises alguns no tenien clar el que ens esperava ;-))

Vam eixir corrent a molt bon ritme i a la primera pujada, a Sant Antoni, ja la 1a cagadilla, vam pujar tot camp a traves, però encara teniem forces de sobra. Baixadeta, on els que teniem llanterna vam patir un poc, pero pujant als Plans ja es feia de dia i encara portavem un ritme demoledor...

Així que vam arribar rapidament i despres uns km. de carretera cap a l'Aitana, on vam fer "pin-pin" sense parar. Ja en la Font de l'Arbre vam esmorçar i vam eixir molt animats, ja feia sol, pero el vent era fresc, tot era perfecte i anavem llançats, en Forata ens vam trobar a Ximo Cardenal caminant, el meu profe de Mates de fa 10 anys... En no res l'Aitana també va caure als nostres peus i ja sols pensavem en "l'enemic" final, el Puig Campana.

Pero quan mes baixavem mes calor feia i poc a poc ho vam anar acusant, pero la font salvadora estava ja prop, alli vam dinar a les 12:30 rodejats de xotillos, 3 gossos i el pastor. A partir d'aci, amb un calor máxim i la panxa plena quasi ningu se'n volia saber res del "pin-pin", pero com a bons ultra-runners 40 km. encara no ens afectaven. La pujada al coll del Llamp es va fer prou dura i el sol no perdonava, no paravem de beure litres i litres i al Pouet sobre les 14:45, Raul per deshidratació va decidir anar directe a la Font del Moli sense pujar el Puig Campana i... va fer be, com ja veureu...
Per ser l'ultima pujada vaig decidir traure l'atxa i vaig fer tot el cami de la pujada corrent i la pedrera a bon ritme, pero el calor i el sol van ser aplastant, sort que sols vaig estar 40'55''. En arribar vaig beure quasi un litre i esperar esperar esperar... vaig imaginar de tot: que estaven perduts, que havien baixat, que anaven per un altre lloc... i en efecte s'havien perdut i havien fet escalada lliure, pero encara reien una mica dalt del cim, el pitjor encara estava per vindre, pero Siba que ja estava empajarat va baixar davant cap a la Font del Molí.

Manolo quasi no arriba a la Font, per un empajarament brutal els ultims km., Patri va patir per la pedrera, pero anava sobra de forces, Siba va destroçar les sabatilles d'un mes i Raul ja estava plenament recuperat... Vam conseguir reanimar a Manolo i vam anar a bon ritme cap a la Cala de Finestrat, travessant les rotondes pel mig per arribar atope a la platja en 14 hores i 28 minuts i molt contents per haver superat el repte. Així que ens vam pegar un banye, un bon i merescut berenar i cap a casa, pensant ja en els Carros de Foc i en la proxima aventurilla...