Per fi havia arribat el gran dia per intentar la dificil remontada i acabar 3r de la lliga, era la cursa que millor m'anava de totes, el dimecres de la setmana anterior vaig estart entrenant amb Santi i era el meu circuit perfecte...
Vam arribar i agafar el dorsal sense cua, increible, el que fa arribar 10 minuts abans, perque els de despres si que ho van haver d'esperar...
L'eixida va ser prou lenta, pero a la primera pujada d'asfalt van començar les hostilitats i a les rectes del 1r km. un grup de 7 ens destacaven, encara que jo anava soltantme i agafant-los, volia portar un ritme regular sense deixarme influir i que no fos massa fort. La pujada la vaig començar despenjat, pero a un ritme bo i constant, mantenint la distancia, fins que els primers van perdre de 10 a 15 segons per eixir del cami per on no tocava, David que estava un poc darrere els va avisar. Aixi que jo vaig passar a ser 2n de la cursa increiblement amb els altres prop, pero que no em van aconseguir agafar en toda la pujada ni part de la zona plana, ja que em vaig engorilar molt, especialment quan David (donava bones sensacions i se'l veia com una roca) em va deixar passar a la pujada i em vaig veure 1r!!!
Abans de la 2a pujada ja m'havien passat Granadero i Cardona, mentre que Remi i Ramon els tenia davant pero prop, la pujada era de caminar-correr, molt curta, pero suficient per que se n'anara Ramon i per cansar a Remi, encara aqueizat de simptomes de la grip, així em vaig quedar en 4t lloc, pero per darrere encara venia David no molt lluny; aixi que durant la llarguisima baixada i turonets ho vaig donar tot per intentar traure mes avantatge, mentre que no veia massa lluny a Ramonet...
Al final de la baixada vaig agafar a Granadero, pensatme que era Cardona i ho vaig pagar molt car als ultims 3 km. de cross-carretera perque es va posar a menys de 3 el km. i no vaig poder seguirlo, fins i tot, va acabar entrant 2n, molt prop del grandisim Cardona d'avui. Ramon entrava a 1 minut 20 segons emportantse la merescuda lliga (Copa) i jo entrava a 26'' sprintant fort per intentar ser 3r de la lliga...
Els minuts van anar passant i em vaig preocupar per si li havia passat alguna cosa a David, pero estava clar que no es va trobar gens be, pero la seva progressio esta sent molt bona i es el seu primer any de competicio forta, segur que encara li queda molt de recorregut a la muntanya!
Qui no va tardar massa en arribar va ser Santi i aixo que no tingue el millor dia, pero a aquesta lliga ha estat espectacular enduguentse el premi vetera molt sobrat. Qui va tardar un poc mes es la Momia Bernabeu, amb la seua pitjor cursa de la historia, com ell va dir, mon pare va desaprofitar l'ocassio per molesties grans de l'esquena, que no li van impedir ser 3r de la lliga amb molta diferencia, pero prop de la momia, si arriba a estar be qui sap...
Als pocs segons Xari entrava a meta certificant el triplet i a pocs minuts entrava Patri fent 2n lloc en les 3 curses, pero a mes amb clara progressio i que fara molt que parlar.
Aixi despres de la merescuda dutxa i la picaeta vam arreplegar els premis i vam passar per san pagarin tots els que teniem podium i despres a casa, encara que a alguns els va costar mes aaribar que a altres, jeje
dimarts, 3 de març del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
La verdad es que estoy muy contento con la posicion final en la liga. Intenté conservar el tercer puesto, pero no era ni el día ni la carrera apropiada, y con un "fiera" pisandome los talones, menos!! jejeje
Enhorabuena Emili!!!
David
Enhorabuena petardo!
Y a ver si a partir de ahora te vemos más por ori.
Saluditos
Seguro voy a todas las de primavera, menos el zonal, empezando por el Calida...
Publica un comentari a l'entrada