Despres d'una brutal matinada a les 5'50 eixia a ritme lent pero segur fins a Benassau, per carretera des del port de Benilloba, potser estaba un poc engarrotat per acabar la Porta del Cel 2 dies abans i ja no me'n recordava de correr; ames l'ambient ja era asfixiant des de l'eixida, 26ºC en Alcoi i res de vent, pero a la Serrella va millorar un poc.
De Benassau començava la pujada dura a la Serrella, em vaig trobar bastant mal i lent, començant a tirar ma de la glucosa massa prompte, encara no havia ni eixit el sol..., arribava amb 20 minuts perduts i per si fos poc la guarda de la caseta d'incendis del cim estava fumant un tabac irrespirable.
Per sort cami del Pla de la Casa em vaig recuperar notablement, les sendes i l'aire de la muntanya mentre es feia de dia em van engorilar al limit, pero sembla que serien els meus ultims moments a la cresta de l'ona de tota la travesia.
Baixant el Pla de la Casa havia de trobar una fonteta molt amagada que m'havia de salvar la pell, ja em quedaven molt poques reserves i era imprescindible trobarla, pero vaig patir un autentic infern, amunt avall, res... despres de perdre mes de 3/4 d'hora fent batudes em vaig clavar dins d'un mar d'esbarzers on per fi vaig alçar una gran rajola mig tapada i omplir la cantimplora, molt arrapat i conscient de que ho pagaria car, pasaria molta mes calor de l'esperat per aquesta cagadilla...
A la pujada a la Malla del Llop ja no feia gens de frescor, pero va ser acceptable. Despres baixant per la Canal vaig eixir massa prompte i vaig haver de fer camp a traves perdent un altre quart d'hora, ara ja a uns 33ºC...
A la 4a i penultima pujada, al Castell ja anava cadaverillo total.
Per si fos poc a la Xorta vaig tocar de prop l'infern al perdrem de nou, sense gens d'aire i havent de toranar a pujar, 10 minuts mes regalats al sol, ja destrossat i amb la pajara prop arribava victorios a la Font del Teix, on bevia un litre d'aigua i menjava, pensant-me que ja era tot facil i baixada...
Pero les coses es van complicar i la senda estava molt mal, em vaig punxar moltisim i vaig arriscar dirigint-me directament a Bolulla per un cami inexplorat i clar vaig cascar 10 minuts mes, ames d'acabar per un barranc on era molt dificl avançar, pero per fi despres de 8 hores amb 1 perduda arribava a Bolulla desfet, una dona em va veure en la font i em va dir si necessitava ajuda... Em vaig comprar un bocata al bareto de dalt, que no recomane, el pa estava dur i mira que tenia fam, ja que me'l vaig prendre a les Fonts de l'Algar a les 3'30 de la vesprada.
L'investigacio del cami de Bolulla per entrar gratis per la part de dalt de les Fonts de l'Algar va ser un exit, amb facilitat vaig fer una entrada triunfal i historica pel costat de les bombes que pujen l'aigua des del panta que es troba baix per alimentar el riu. Per passar un canal amb 1'70m. d'alçada d'aigua vaig haver de donar-ho tot per no deixar que es banyara la motxila amb la roba, menjar...
Ja m'havia guanyat un refrescant bany i un bon dinar, recomane la ruta, encara que eixint mes prompte o un dia de menys calor, muscularment vaig acabar be, pero la proximitat de la pajara, falta d'aire, calor, perdues i camins punxosos em van fer baixar el ritme en alguns llocs.
4 comentaris:
Bon dia
¿Que estas preparant el duatlon-cross? jejeje Perquè això ho faries amb la mtb, ¿no? ;)
Jo igual ho entrene, però dividit en 3 o 4 dies :)
Salutacions i molt bé al vídeo dels Bomba.
Osti, quins records! Quan vam furtar la caixa de nisperos, i la mitica revolcada de Santi sobre una pandera del tamany de Texas! Feiem piques de arrivar als cims :D Haha, inoblidables baixades per la pedrera,i bivacs on Dario dormia abracat a un ganivet per si els porcs senglars, i Valery rebentava la font a cabotades perque "l'havia trencat" :D Un salut, ens veiem a Valencia!!!!
Publica un comentari a l'entrada