dilluns, 16 de març de 2009

CxM Campionat de Crevillent

Habia arribat l'esperat Campionat, el temps era inmillorable, ja amb tirants des de les 8 sense problemes i a mes sense cua per arribar a les 8 en punt i estar espabilats.

Vam tindre temps suficient perescalfar be i saludar tranquilament, els que mes es feien notar a l'eixida eren els del Mur i Castell, els Xibeca clarament i com no la marea roja...


Qui arribara primer al cim de la Vella (km 5'5) s'enduia un cuixot i la gent va eixir bastant engorila al principi, i no van ser pocs els que ho van intentar, Imanol va estar valent tirant i tot, pero a meitat pujada, on ja era mes dur el vaig passar. Finalment van pasar Cardona i Granadero destacats, amb Ramon i Remi a 40'' i jo a 1'20'' seguit de prop per David i per Imanol, que es va parar en la baixada.

La 1a baixada la vaig fer rapid, pero a la 2a baixada despres de pujar una rampa de 200m pero molt dura, em vaig caure per comfiarme un poc i ser molt facil. Vaig estar 30'' a terra sense poderme moure i cridant per a que Sebas sabera que estaba tirant i em veies... es va oferir a alçar-me, pero li vaig dir que tirara que podia fer podium, poc a poc em vaig alçar, caminar un poc coixejant i al poc ja corria... Ja era el 6è, despenjat i ferit...

Encara no se com, pero em va tornar la força mentre sagnava el genoll, vaig agafar a Sebas i pujant pel vaig deixar, pero no massa i en la seguent baixada em va agafar. Al seguent cim es va repetir la historia i a la baixada que era mes llarga ja em treia mig minut, al pas per l'area recreativa, a més aci venia el pitjor... Pujada molt curta pero infernal per senda perduda, ja dalt vaig agafar a Ramon que ja es quedava i a Sebas i en la baixada per cami ample i asfalt me'l vaig deixar fent un km. mític a 3'07''...

Començava l'ultima pujada i veia com a 2 minuts estaven els tres primers, ja que Remi acaba d'agafar a Cardona, a mes Granadero començava a fluixejar un poc... Estava decidit a donar-ho tot i anar a per ell, quasi no vaig caminar i a dalt ja quasi el tenia, a mes Sebas ja coronava a 2 minuts... Molt prompte el vaig agafar ja baixant, pasar i continuar baixant atope a gran velocitat.

La part final era una rambla dificil, pero ja anava a 3'40'' el km., volia assegurar el lloc i la part final de cami ample se'n va fer llarga perque duia un ritme tant infernal que li vaig traure 2 minuts a Granadero i a sols 2'20'' de Cardona i a 1'30'' de Remi, vaig fer una entrada mitica, com ja es costum... No molt lluny va arribar Sebas 5è, la marea roja ja era campiona per equips, 1r, 3r, 4t i 5è del Running Team, demoledor...

Ramon, despres d'have dominat tota la copa, desgastat per la llarga i durisima temporada va arribar 6è. La primera xica tambe va ser del running, el gran fixatge d'ultim hora de Marquina: Esther!!! Seguida de l'incombustible cabreta Lola i de Xari

Tambe estaba entrenant per alli Roger, que ja ha fet alguna cursa i segur que s'animara a fer algun altra, on rendeix a un alt nivell. Ara tocava conversar, dutxar-se i fer-se la picaeta.

Abans dels trofeus el tio Vicent, va convocar als seleccionats per a la Copa i Campionat d'Espanya per informar-nos, despres d'haver fet una gran cursa, quedant primer de veterans, despres d'uns mesos ja comença ha estar en forma i tots ens alegrem de que torne volar el tio Vicent.

Finalment ens van donar les catifes imperials, que no pesaven poc, les medalles i els cuixots. A mes dels premis per equips on per si fos poc el Running Team B va quedar 3r, prop del 2n amb les grans actuacions del Carli, Marquina, Juanan i Luis...


Despres el WRC va volar fins la Venta Saltera a Alcoi per pegarse el dinarot amb els del zonal de la UPV, que havien quedat 2ns i la UJI.

dimarts, 3 de març de 2009

Tavernes Atope!

Per fi havia arribat el gran dia per intentar la dificil remontada i acabar 3r de la lliga, era la cursa que millor m'anava de totes, el dimecres de la setmana anterior vaig estart entrenant amb Santi i era el meu circuit perfecte...
Vam arribar i agafar el dorsal sense cua, increible, el que fa arribar 10 minuts abans, perque els de despres si que ho van haver d'esperar...



L'eixida va ser prou lenta, pero a la primera pujada d'asfalt van començar les hostilitats i a les rectes del 1r km. un grup de 7 ens destacaven, encara que jo anava soltantme i agafant-los, volia portar un ritme regular sense deixarme influir i que no fos massa fort. La pujada la vaig començar despenjat, pero a un ritme bo i constant, mantenint la distancia, fins que els primers van perdre de 10 a 15 segons per eixir del cami per on no tocava, David que estava un poc darrere els va avisar. Aixi que jo vaig passar a ser 2n de la cursa increiblement amb els altres prop, pero que no em van aconseguir agafar en toda la pujada ni part de la zona plana, ja que em vaig engorilar molt, especialment quan David (donava bones sensacions i se'l veia com una roca) em va deixar passar a la pujada i em vaig veure 1r!!!
Abans de la 2a pujada ja m'havien passat Granadero i Cardona, mentre que Remi i Ramon els tenia davant pero prop, la pujada era de caminar-correr, molt curta, pero suficient per que se n'anara Ramon i per cansar a Remi, encara aqueizat de simptomes de la grip, així em vaig quedar en 4t lloc, pero per darrere encara venia David no molt lluny; aixi que durant la llarguisima baixada i turonets ho vaig donar tot per intentar traure mes avantatge, mentre que no veia massa lluny a Ramonet...
Al final de la baixada vaig agafar a Granadero, pensatme que era Cardona i ho vaig pagar molt car als ultims 3 km. de cross-carretera perque es va posar a menys de 3 el km. i no vaig poder seguirlo, fins i tot, va acabar entrant 2n, molt prop del grandisim Cardona d'avui. Ramon entrava a 1 minut 20 segons emportantse la merescuda lliga (Copa) i jo entrava a 26'' sprintant fort per intentar ser 3r de la lliga...
Els minuts van anar passant i em vaig preocupar per si li havia passat alguna cosa a David, pero estava clar que no es va trobar gens be, pero la seva progressio esta sent molt bona i es el seu primer any de competicio forta, segur que encara li queda molt de recorregut a la muntanya!





Qui no va tardar massa en arribar va ser Santi i aixo que no tingue el millor dia, pero a aquesta lliga ha estat espectacular enduguentse el premi vetera molt sobrat. Qui va tardar un poc mes es la Momia Bernabeu, amb la seua pitjor cursa de la historia, com ell va dir, mon pare va desaprofitar l'ocassio per molesties grans de l'esquena, que no li van impedir ser 3r de la lliga amb molta diferencia, pero prop de la momia, si arriba a estar be qui sap...



Als pocs segons Xari entrava a meta certificant el triplet i a pocs minuts entrava Patri fent 2n lloc en les 3 curses, pero a mes amb clara progressio i que fara molt que parlar.



Aixi despres de la merescuda dutxa i la picaeta vam arreplegar els premis i vam passar per san pagarin tots els que teniem podium i despres a casa, encara que a alguns els va costar mes aaribar que a altres, jeje

diumenge, 1 de març de 2009

Pre crónica Tavernes

Hola! Després d'un temps torne al blog amb il.lusio, m'esperen unes setmanes molt intenses d'orientacio i de muntanya ara que s'acosta la primavera. Hui m'ha anat bastant be, el dimarts la cronica, ara vos deixe amb un videa d'esta setmana,que val la pena, jeje... (sentiu com clama la multitud)
video